EMMAUS
Malenconia que destrueix lo cor en l'isola de orient més no s'entén la veu del deu de'l sol esvanits los vels al cim de la muntanja antiga al calvari abandonat «sinedri irn'.itil de l'humanitat cadascu sol se'n va sol, al secret de cada cosa tornaci resso' de pas a'l camì solitari arroconades callen les ombres de la tarda cada estrella te'l seu somni mes lo plor de l'anima se perd, girant sense vell en l'aire melodia de vida ja feta i decidida sense vincles de harmonia ses foraster entre nosaltres caminem, vina en companja la nit és fosca i obscura ascolta la sua veu la folça de l'hora que rodola l'inutil voi de'l somni lo repòs de qui olvida lo malici6s espirit de'l dia, la tua absencia es la dolor de l'home ferma te a la llum de l'hora fina fina dividim lo pa de cada dia la solitud sense companja la por de avui i'l misteri de'l dema' en dins de los arcans siderals.
|