Eres sol llunyà de mi

Eres sol llunyà de mi
amagat en el cor de l'ànima
forse veieves
un'ombra del meu
respecte humà
en la tua mirada
viva
piena de demana;
paraules paraules

posades als llavis

perdudes en el gris
del silenci.
Sol
perdut en la ment
escriny sense temps

sense raó
has passat el llindar
del món

tancat dins
de un cego cinisme

confùs oprimit
a una nùvola densa
de fosca indiferèncìa.
Allunyat has vagat
estrinynt als ulls
l'estima mia
aconorth
suport incert
de un homa
vist divers.