Records que s'amaguen
en pàgines de llibre,
feixos de llum
que caun
nel mirali dels carrers:
és nit!
Vaig pels camins
plens de ombres que parlen,
ama mut lenguatge,
a la mia solitud.
Fulls que 'I vent esbatora,
aturen, a voltes, la simfonia
de' queix silenci,
troncant !es notes
del meu soliloqui.