PARE SE 'N MORI EL DIA

Se 'n mori el dia
i una llum somorta
despaga la clariana de la tarda .
Com barca
en cerca del sou port
en l'ànima planen los records.
L'hora se fa fosca
mes l'espaci espera
un reflex que en l'ària perdi
l'obscuritat èstèril de les ombres.
Clara i segura
endarrera a un paravent inefable
de colors,
greva és la memòria
i torna la tua veu coneixuda .
Paraules en el silenci
porten perfums
de mars i d'herbes fresques.
Cristall transparent
lo tou temps
ha prodigat sempre meravelles.
De la tua carn
és feta la mia carn,
donosa força, harmonia,
en l'incerta llei
de los meus dies.
En la mia vida
profundes son les tues reguines
com arbre que toca
vent, sol i aigua
pero no se desfulla
la verdor de les sues rames.